Margarita Rivière: una gran dona de Barcelona

Era la tardor de l’any 2015 quant l’Eva Martínez em va proposar treballar plegades en una exposició sobre Margarita Rivière que li havia encarregat el Col.legi de Periodistes de Catalunya. No podia dir que no.

Vaig créixer llegint els seus articles primer a La Vanguardia, que rebien a casa els pares i després a El PaísDos cops, mentre treballava a la Diputació de Barcelona, la varem convidar a fer xerrades. La primera a la Biblioteca Francesca Bonnemaison, sobre moda si no vaig errada i l’altra a l’Escola de la Dona, en una lliçó inaugural, ella ja malalta.

Era una ocasió molt especial fer una petita exposició sobre Margarita Rivière, i a la vegada una gran responsabilitat. Hi ha tant a explicar d’aquestes dones de l’anomenada “transició espanyola”. Elles han oberts portes per a les dones que hem vingut darrera d’elles, han aplanat el camí. No ser si us hi heu fixat, massa cops elles han arribat “més lluny” del que ens han deixat arribar a les de la meva generació i a les que han vingut darrere nostre. Eren elles més valentes? eren millors? hem anat enrere? no ser, ho deixo per a les persones del món acadèmic que facin recerca sobre el tema.

Finalment després de mesos de feina es va inaugurar l’exposició el 13 d’abril del 2016 i tot tenia sentit, havia valgut la pena l’esforç, el neguit i els malsons. No era perquè la sala estava plena de gom a gom. No era per les “personalitats” que hi van assistir: Santiago Dexeus, Joana Bonet, Maruja Torres, Milagros Pérez Oliva .. i moltes més que no puc recordar. Ni tant sols pel ressò a la premsa: EFE, El Diario, Dones Digital, ABCEl País … Tot estava oblidat al veure la cara d’emoció de Jorge de Comingues, les sentides paraules d’agraïment de la seva filla, Clara de Comingues i del seu fill, Daniel i la seva esposa.

Margarita Rivière una gran dona de Barcelona, i la seva gent també!

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *