Coses que passen a l’estiu

Al setembre es parla de la tornada a la feina, del final de les vacances, i fins i tot de l’arribada de la tardor, però aquest ha estat un estiu intens per a mi, ple de projectes enriquidors, potser per això la fi de l’estiu m’agafa gairebé per sorpresa, … treballant.

Tornar a treballar en temes arquitectònics i d’urbanisme, ha estat com fer un salt en el temps.L’ Àrea Metropolitana de Barcelona em va encarregar un pla funcional i de gestió per a un nou servei al Barcelonès nord que esperem serà una realitat en dos anys. Estem parlant d’un espai rehabilitat de gairebé 5.000 metres quadrats dedicats a l’economia social, col·laborativa, circular i … feminista. Un projecte únic, innovador i per això amb grans dosis de creativitat i entusiasme. Tornar a treballar amb Maribel, Inma, Zaida, Josep i altres grans professionals ha estat la cirereta del pastí­s. Espero molt aviat compartir més detalls.

L’equip MADcross, tampoc ha descans molt, i estem definint les sessions de networking a BarcelonActiva per a l’Escola de Dones Professionals, Directives i Emprenedores. Molt aviat farem pública la data de la primera sessió, però avancem serà a l’octubre i tenim alguna sorpresa!

Però l’estiu ha estat especialment dedicat a la cultura, en concret a l’anàlisi de la programació cultural de la ciutat de Barcelona amb perspectiva de gènere. Un encàrrec de l’Ajuntament de de Barcelona dins el Pla per la Justicia de gènere 2016-2020 que estem realitzant amb els companys de ILabSo i un equip d’expertes en gènere.

Durant anys, he pensat, i no sóc l’única, que la cultura, és un àmbit especialment hostil en relació amb l’aplicació de la perspectiva de gènere. A la indústria cultural: el cinema, la televisió, els mitjans de comunicació, … hi ha molt per fer, tot i que darrerament es parli de les sèries feministes, encara que personalment diria més aviat que són menys sexistes.

Podrí­em pensar que les polí­tiques culturals, les que no depenen de la indústria sinó dels organismes públics, estan millor de salut en relació a sexisme. Em sap greu, però crec que no. Només cal fer una ullada a l’hemeroteca del web de l’associació Clásicas y modernas on ens trobem amb articles como el de El Pais, por citar-ne uno entre molts, titulat “El Techo de cristal de las mujeres en los museos españoles“.

Sóc optimista per naturalesa, i veig hi ha canvis importants, però lents. Quant l’any 2006 vam organitzar el congrés Urbanisme i gènere des de la Diputació de Barcelona, no em podia ni imaginar un encàrrec como el que he estat treballant aquest estiu. Dèiem, aleshores, que l’urbanisme i l’arquitectura eren temàtiques “dures” per incorporar la perspectiva de gènere, como si altres disciplines, com la cultura, fossin temes més “tous” o fàcils. L’Ajuntament de Barcelona ha fet un pas de gegant en aquest tema, analitzar la programació cultural de la ciudad amb perspectiva de gènere, és el primer pas per poder fer canvis.

Tenim molt material per analitzar encara per treure conclusions, però és una feina que he desitjar fer des de fa molts anys,.. fins i tot a l’estiu!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *